Mansana de la Discòrdia | La Casa Amatller
La Casa Amatller (1898-1900) va ser una remodelació de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) per encàrrec de l’industrial xocolater Antoni Amatller (1851-1910).
antoni amatller, xocolata amatller, fotògraf, puig i cadafalch, pla cerdà, teresa amatller, fundació institut amatller art històric, biblioteca, gaspar homar, alfons juyol, escultura, ceràmica, forja, vitrall, mosaic, mobiliari,
15591
page-template-default,page,page-id-15591,page-child,parent-pageid-15819,ajax_fade,page_not_loaded,,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

La Casa Amatller

La Casa Amatller (1898-1900) va ser una remodelació de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) per encàrrec de l’industrial xocolater Antoni Amatller (1851-1910).

LA FAMÍLIA AMATLLER

La família Amatller era oriünda de Molins de Rei. Gabriel Amatller va ser la primera generació xocolatera i es va traslladar a Barcelona a finals del segle XVIII a treballar en un petit obrador. Els seus fills, Antoni Amatller Ràfols (1812-1878) i Domingo Amatller Ràfols (1814-1877), foren la segona generació de xocolaters i varen ampliar el negoci amb el comerç de fruits colonials tot creant la primera fàbrica Amatller Hermanos.

Antoni Amatller Costa (1851-1910), fill d’Antoni Amatller Ràfols, de ben jove, viatjà arreu d’Europa per conèixer les principals fàbriques de xocolata. Poc després, Amatller Hermanos es va dissoldre i va crear una nova societat amb el nom d’Antonio Amatller. Es va construir una fàbrica nova a Sant Martí de Provençals i es van començar a utilitzar  noves tecnologies per ampliar-ne el mercat. Com a pioner del màrqueting publicitari, Antoni Amatller encarregà als artistes de l’època com Rafael Penagos, Apel·les Mestres i Alphonse Mucha que li fessin els seus pòsters publicitaris i les seves col·leccions de cromos. D’aquesta manera l’empresa es va expandir per Europa i arreu del món i avui en dia la marca encara perdura.

Antoni Amatller va tenir dues grans aficions, va ser fotògraf-viatger i col·leccionista d’obres d’art. Com a fotògraf-viatger va tenir l’oportunitat de viatjar a arreu d’Europa i va fer tres grans viatges: el 1903 a Tànger, el 1905 a Istanbul i el 1909 a Egipte. Va ser vicepresident de l’Asociación Española de Fotografia i va rebre dues mencions com a fotògraf aficionat, una de Brussel·les i l’altra de Nova York. Com a col·leccionista d’obres, el seu principal interès va ser el vidre d’excavació arqueològica.

L’ARQUITECTE JOSEP PUIG I CADAFALCH

Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867 – Barcelona 1956) va estudiar ciències fisicomatemàtiques i arquitectura. Fou un gran admirador dels seus mestres Elias Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Va ser un gran estudiós de l’art antic i medieval català, i cercava, en el passat històric, un art nacional arrelat a la terra. Com a polític va formar part del Centre Nacional Català juntament amb Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó i l’any 1917 fou president de la Mancomunitat de Catalunya.
El 1892 es va casar amb Àngels Macià i Monserdà, filla de l’escriptora Dolors Monserdà de Macià, i varen tenir una filla, Pilar Puig Macià.

Com a arquitecte va treballar en els seus inicis a la seva ciutat natal, Mataró, en edificis tan importants com Can Garí (1898-1900), Casa Coll i Regàs (1897-1898), i a Barcelona va ser l’arquitecte del Palau Baró de Quadras (1902-1906), Casa Terrades (1905) i Palau Macaya (1901) entre d’altres.

LA CASA AMATLLER

La Casa Amatller és una remodelació de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. Era un edifici construït el 1875 pel mestre d’obres Antoni Robert i coneguda com a Casa Martorell. Es tractava d’un edifici de tres pisos, d’estil neoclàssic propi del Pla Cerdà. Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de la façana, el vestíbul, la planta noble i  l’estudi fotogràfic al capcer de la casa.
El 1900, un cop finalitzades les obres, hi van a viure Antoni Amatller juntament amb la seva filla Teresa (1898-1960). El 1910 mor Antoni Amatller però la seva filla hi viurà encara cinquanta anys més, fins al 1960.
Teresa Amatller l’any 1942 crea la Fundació Institut Amatller d’Art Històric amb la voluntat de crear un centre de recerca d’història de l’art amb una biblioteca i un arxiu fotogràfic que en l’actualitat és un referent per als historiadors de l’art. Amb la mort de la Teresa, ja en el seu testament llega tot el seu patrimoni a la Fundació que en l’actualitat vetlla per la conservació de la casa i continua la tasca de la recerca d’història de l’art.

Puig i Cadafalch afirmava “que la seva arquitectura era l’expressió plàstica dels ideals de la Renaixença”, moviment cultural nascut amb la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura. A la Casa Amatller, Puig s’inspirà en el gòtic català amb una clara influència de l’edat mitjana.

Els arquitectes de final de segle també eren dissenyadors i interioristes. Puig no en va ser una excepció, i a més de ser l’arquitecte de la Casa Amatller també va dissenyar part de les ceràmiques de la façana i del mobiliari interior. Josep Puig i Cadafalch va treballar alhora amb més d’una cinquantena d’industrials, artistes i artesans. A la casa s’han conservat les factures originals de tota l’obra i així podem saber quines empreses hi van participar: Francisco Riera en va ser el constructor; l’esgrafiat fou obra de Joan Paradís; la ceràmica policromada i ceràmica vidriada de Pujol i Bausis; la forja, de Manuel Ballarín; l’escultura, d’Eusebi Arnau i Alfons Juyol; el vitrall, d’Espinagosa; el mosaic, de Mario Maragliano; el mobiliari, obra dels germans Salat i també de Gaspar Homar, entre d’altres.
La casa es va inaugurar amb ascensor, que avui en dia encara es conserva i ens posa de manifest que quan hi van anar a viure els Amatller hi havia gas i electricitat.