Mansana de la Discòrdia | La Casa Lleó i Morera
La Casa Lleó i Morera (1902-1905) està reformada damunt una casa preexistent construïda l’any 1864 pel mestre d’obres Joaquim Sitjas. L’any 1901 va heredar la casa Francesca Morera, que fou qui encarregà a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) que en fes la remodelació.
albert lleó i morera, casa lleó i morera, passeig de gràcia, domènech i montaner, barcelona, eixample, modernisme, mosaic, escultura, mobles, paviment hidràulic, vitrall
15789
page-template-default,page,page-id-15789,page-child,parent-pageid-15819,ajax_fade,page_not_loaded,,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

La Casa Lleó i Morera

La Casa Lleó i Morera (1902-1905) està reformada damunt una casa preexistent construïda l’any 1864 pel mestre d’obres Joaquim Sitjas. L’any 1901 va heredar la casa Francesca Morera, que fou qui encarregà a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) que en fes la remodelació. Francesca Morera i Ortiz (1853-1904) i el seu fill, el Dr. Albert Lleó i Morera (1873-1929), van fer possible la remodelació de l’edifici.

LA FAMÍLIA LLEÓ I MORERA

La família Morera és originària de Sant Feliu de Guíxols. L’avi de Francesca Morera i Ortiz, Antoni Morera, va ser un comerciant d’ultramar que es va embarcar amb els seus fills a fer les Amèriques. La Francesca va rebre per herència del seu tiet, Antoni Morera i Busó, mort el 1901 sense descendència, una casa situada al passeig de Gràcia, 35.

Francesca Morera i Ortiz es va casar amb Albert Lleó Dubosch. El matrimoni es va separar el 1881 per causa de divorci perpetu, després d’haver tingut un fill, Albert Lleó i Morera, que heretà la casa de la seva mare a la seva mort. Nascut a Barcelona el 29 d’octubre de 1874, va doctor-se en medicina i cirurgia. Va dedicar la seva vida a la microbiologia i els anàlisis químics, exercint de director del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Com a membre de la burgesia il·lustrada catalana, també va tenir altres interessos com van ser els motors d’explosió, arribant a patentar un motor d’aviació que no va tenir l’èxit desitjat.

El 29 d’octubre de 1898 va contraure matrimoni amb Olinta Puiguriguer i Palmarola, amb la que va tenir tres fills. El segon dels fills va morir al poc de néixer, fet que explica la presència de relleus escultòrics al rebedor de la planta principal on es narra la història de “La dida de l’infant rei”. Lleó i Morera va morir el 22 de desembre de 1929. El fill baró, Albert Lleó i Puiguriguer, va estudiar dret i es va aficionar també al món del motor: l’automobilisme i l’aviació. Es va ocupar de gestionar el patrimoni familiar. L’any 1943, la família va vendre l’edifici a la Sociedad Mercantil Bilbao, companyia d’assegurances. Després de passar per diferents propietaris, el 2006 l’edifici es comprat per Nuñez i Navarro.

L’ARQUITECTE LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona 1850 – 1923). Era fill d’un important editor i enquadernador de llibres, Pere Domènech i Montaner. Va estudiar ciències fisicomatemàtiques i després arquitectura. Quan va acabar la carrera va viatjar per Europa per veure què passava a les grans capitals europees. En tornar a Barcelona va entrar com a professor a l’escola d’arquitectura fins que va arribar a ser-ne director. Fou una persona molt compromesa amb el catalanisme polític, va fundar diversos partits catalanistes, entre els quals destaca la Lliga Regionalista. També va ser un important historiador de l’art. El 1904 amb el Centre Excursionista de Catalunya va realitzar una expedició als Pirineus on van visitar les esglésies d‘aquells pobles i les van batejar com el primer romànic.

El que consolidarà Lluís Domènech i Montaner com a arquitecte serà l’Exposició Universal del 1888. Destaquen el Castell dels Tres Dragons, construït com a cafè-restaurant de l’Exposició Universal i situat al Parc de la Ciutadella (va ser el Museu de Zoologia); la Casa Roura, de Canet de Mar; el Pavelló de Sant Manel de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; el Palau de la Música, un exemple claríssim, i la Casa Fuster, actual Hotel Fuster situat als Jardinets de Gràcia.

LA CASA LLEÓ MORERA

La Casa Lleó i Morera fa cantonada amb dues façanes desiguals del passeig de Gràcia. Utilitza el xamfrà com a eix central de la casa i l’accentua coronant-lo amb un templet. La decoració ornamental dissimula la desigualtat entre les dues façanes. La façana està decorada amb escultures del gran escultor del Modernisme Eusebi Arnau, i que avui en dia no existeixen, i amb la representació de la morera i uns lleons alats amb una clara referència al cognom de la família Lleó i Morera.

La remodelació d’aquest edifici li va valer el premi al millor edifici de l’Eixample el 1906.
Lluís Domenèch i Montaner no va poder fer aquesta remodelació ell sol i es va envoltar d’un equip d’artistes, artesans i industrials que el van ajudar. Aquestes artistes són els que també van fer possible el Modernisme i els podem posar nom i cognom. Lluís Bru i Mario Maragliano van ser els mosaïcistes. Eusebi Arnau va ser el gran escultor del Modernisme i va treballar amb Antoni Juyol que n’era el picapedrer. Gaspar Homar va ser el moblista més important del Modernisme i va ser l’interiorista i decorador de l’interior de tot l’edifici. Mosaics Escofet, una fàbrica d’Esplugues del Llobregat que encara funciona avui en dia, va ser una de les que va introduir el paviment hidràulic. Antoni Serra, el ceramista, hi va participar realitzant els caps i les mans de porcellana dels plafons de mosaic que es troben al menjador. Antoni Rigalt va ser el vitraller que va decorar el gran vitrall del saló amb decoració de l’arbre de la vida.