Mansana de la Discòrdia | Barcelona i el modernisme
La arquitectura modernista a Barcelona
ildefons cerdà, modernisme, barcelona, industrialització, pla cerdà, burgesia, exposició universal barcelona, renaixença, art, arquitectura, catalunya, domènech i montaner, antoni gaudí, puig i cadafalch, santiago rusiñol, ramon casas
15555
page-template-default,page,page-id-15555,page-child,parent-pageid-15535,ajax_fade,page_not_loaded,,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Barcelona i el Modernisme

Barcelona a mitjan segle XVIII amb l’impuls d’una nova classe social, la burgesia, va començar el camí cap a la industrialització. Les muralles havien mantingut la ciutat tancada sense possibilitats d’expandir-se. Apareixerà la necessitat d’un projecte d’un nou model de ciutat.

Ildefons Cerdà va ser l’encarregat de fer un estudi topogràfic dels voltants de Barcelona i de l’eixamplament de la ciutat. El Pla Cerdà (1859) comprenia la realització d’uns carrers paral·lels al mar i uns altres de perpendiculars, amb amples avingudes diagonals. L’espectacular desenvolupament industrial i urbanístic i, per tant, econòmic, que va viure Barcelona, va permetre el naixement de la nova burgesia industrial que tenia poder adquisitiu i interessos culturals.

Detall de la porta de vidre del vestíbul de la Casa Amatller.

La transformació de la ciutat serà en gran part conseqüència de la Primera Exposició Universal de Barcelona l’any 1888. L’exposició viurà el moment de la transformació cultural a través de la Renaixença. Aquest moviment literari tenia la voluntat de fer renéixer el català com a llengua i recuperar la història del país. S’anirà desenvolupant un moviment cultural amb influència en totes les manifestacions artístiques, però sobretot en l’arquitectura i les arts aplicades. Aquest nou moviment artístic és el que anomenem Modernisme, que anhela transformar la societat catalana i convertir-la en una societat moderna i nacional.

El Modernisme vol trencar amb les formes del passat i crear un nou art. L’arquitectura modernista suposà una renovació de les formes inspirades en la natura, la utilització de nous materials i un sentiment nacional. A Catalunya, el Modernisme adquireix una personalitat pròpia i diferenciada de la resta d’Europa amb els grans arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. A la resta de manifestacions artístiques apareixeran personatges tan rellevants com els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas, els escultors Eusebi Arnau i Germans Juyol, el moblista Gaspar Homar, el mosaïcista Mario Maragliano, el vitraller Lluís Rigalt…